Quan el Sr. Enric Marín en el seu article del dia 12, fa una descripció de “l’efecte Carretero”, en el seu anàlisi es deixa portar per una lleugeresa absoluta en els seus plantejaments perquè, a part de desqualificar des-de el començament la proposta de Reagrupament, s’atreveix a fer una previsió de vot inversemblant i li atribueix entre dos i cinc diputats, sens dubte demostrant un desconeixement del que aquesta Associació política està desenvolupant els darrers mesos i un atreviment insòlit, ja que a hores d’ara i a un any de les eleccions al Parlament de Catalunya ningú és capaç de preveure una estimació amb aquesta contundència.
Sr. Marín, li recomanaria que s’assabentés de la línia d’actuació de Reagrupament i de com s’està gestant aquesta proposta novedosa i a la que s’estan afegint més i més catalans dia a dia.
Pel que fa a la suposada relliscada del Sr. Carretero donant més rellevància al President del Barça que al de la Generalitat, malauradament això és en bona part així encara que no ens agradi acceptar-ho i és clar que el reconeixement internacional que te el President de Catalunya és molt minse comparat amb el que te el del Barça. Només recordar-li a tall d’ exemple que a la final de la Champions a Roma, el Sr, Montilla va poder seure junt a totes les autoritats gràcies al President Laporta, ja que la màxima representació del Govern autònom de Catalunya no havia estat convidada.
I per últim Sr. Marín, la crítica als partits clàssics no és exclusiva del Sr. Carretero i de Reagrupament, malauradament la majoria de la societat catalana en pensa el mateix. I per constatar això si que no em cal cap enquesta.
Article d'Enric Marín a El Periódico:
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=652255&idseccio_PK=1008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada