Referent a la polèmica sobre el finançament de Catalunya, el tema és clar. Només cal repassar les hemeroteques sobre negociacions Catalunya-Govern Espanyol al llarg del darrers anys de democràcia i veurem que sempre ens toca cedir i com les negociacions es perllonguen d’una manera insofrible per una manca de voluntat per part de l’Estat central, finalment els catalans quedem com uns negociadors insaciables que mai en tenim prou.
Aquest cop el procediment és el mateix: El Govern de Madrid no sols està esperant que passi el temps perquè hi hagi la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut sinó que el temps juga al seu favor ja que el que ara és un inici de crisi, d’aquí uns mesos serà molt pitjor i per tant la seva coartada encara estarà més justificada.
És l’avantatge de cuinar-ho tot a Madrid: Escolleixen com, quan i què cedir i a sobre queden com a bons gestors davant l’opinió espanyola. Tant se val que no compleixin l’estatut perquè el “seny” català finalment fa que finalment tornem a cedir un cop més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada