Colònia i colonialisme

Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, la definició de colònia és el d’un “Territori sotmès al domini polític, militar i econòmic d’una potència forana, regit generalment per una legislació especial” i la de colonialisme és la “Doctrina i actitud que preconitza la colonització com a font de riquesa i de puixança d’una nació”.
Bé, les dues definicions i per tant les dues paraules encaixen exactament amb el que és ara mateix Catalunya: l’Estat espanyol ens dicta sempre el que podem o hem de fer, política, econòmica i per suposat militarment, utilitzant els nostres recursos per enriquir la metròpoli.
És responsabilitat dels colonitzats catalans canviar la situació. Ningú més ho farà per nosaltres.

Catalunya i Espanya, dues nacions

Que Catalunya és una nació ho sabem tots, incloent els integrants del Tribunal Constitucional espanyol.

Que a Espanya gairebé ningú vol un estat federal també és una obvietat. Aquesta idea només la defensen uns pocs catalans que no tenen un altra via d’encaix amb l’estat espanyol. És la seva coartada, de moment.

Arribats a aquest punt, si en el marc actual aquests dos conceptes no es poden portar a la pràctica, no podem seguint amagant el cap sota l’ala i hem de fer un pas endavant per tal d’enfortir la nostra autoestima com a poble i començar a parlar de tu a tu, de nació a nació amb Espanya i assolir el que ens interessa als catalans.

Si no ho fem aixi, el desgast que portem acumulat al llarg de tants i tants anys finalment ens passarà factura i tindrem, un cop més, la temptació de tornar a cedir, i segurament aquesta vegada serà la nostra sentència definitiva.

Incompatibilitat Catalunya-Estat espanyol

Amb la perspectiva que em donen els 35 anys transcorreguts des-de la mort del dictador, hi ha una evidència que em resulta molt clara i és la de que els interessos de l’estat espanyol i de Catalunya són clarament incompatibles.

Si el segle XX Madrid i Barcelona es repartien els poders polítics i econòmics amb un pacte no escrit, els darrers anys aquesta situació s’ha capgirat i la capital de l’estat s’ha convertit en un gran aspirador que ens ha portat a una situació insostenible a tots els nivells i que s’agreuja més cada dia per la manca de decisió dels polítics catalans, la majoria del quals només pensen en el curt termini i amb els interessos del seu partit.

Aquesta situació es fa més evident en una situació de crisi econòmica com l’actual, ja que el govern central només té com a prioritats salvar la gran banca i potenciar l’obra pública per ajudar les grans constructores. Però el model econòmic català, basat en la petita i mitjana empresa segueix sent la darrera prioritat i per tant l’espoli fiscal que patim, el mal finançament que va acceptar el tripartit i el dèficit d’infraestructures, sigui quin sigui el govern que governi al Palau de la Generalitat fa que cada dia més i més catalans tinguin clar que l’Estat propi és el pas que cal donar per la nostra recuperació nacional. Ens hi juguem el nostre futur i el dels nostres fills. De debò.