"Benvolguda delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya a Brussel·les,
M'adreço a vostè arran de les seves declaracions públiques en què manifestava no entendre què anirem a fer alguns catalans a Brussel·les el dissabte 7 de març seguint la iniciativa "10 mil a Brussel·les per l'autodeterminació" i en criticava la manca d'oportunitat entre altres aspectes.
Per l'alta responsabilitat institucional que vostè ocupa, estic segur que no desconeixerà què és el dret d'autodeterminació. Es tracta d'un dret de base democràtica, emparat per les Nacions Unides, que reconeix a les nacions la llibertat de decidir el seu futur i la seva forma d'organitzar-se políticament. Un dret, doncs, que també té la nació catalana, un dret que tenim els catalans, que, sens dubte, vostè no negarà.
De fet, el mateix Parlament de Catalunya ha aprovat en diverses ocasions la plena vigència d'aquest dret, per sobre de les conjuntures de les institucions vigents. Aquest dret no ha estat exercit mai pels Països Catalans i això, sens dubte, constitueix un dèficit democràtic de l'organització institucional de l'Estat espanyol des de la mort del dictador.
Sobre la condició mateixa de la nació catalana, lògicament vostè hi ha d'estar d'acord per força. Resulta elemental: La Generalitat es restableix perquè existeix una entitat diferenciada, Catalunya. La legitimitat institucional de la Generalitat de Catalunya a qui vostè representa recolza, precisament, en el nostre caràcter de nació, amb una història, una identitat, una llengua, una voluntat de ser...que s'ha manifestat de manera continuada durant els darrers deu segles, la major part dels quals els hem viscut en llibertat. Fins i tot el migrat Estatut vigent recull -ni que sigui al Preàmbul- el nostre caràcter de nació. I el darrer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (febrer 2009) constata que un 51 % dels catalans preferirien un Estat català.
També afirma vostè: "No sé què vénen a reivindicar; si és la presència de Catalunya i del català crec que això ja està perfectament reconegut en l'àmbit europeu". Aquesta afirmació és ben sorprenent, atès que vostè, com a delegada de la Generalitat, no pot ignorar de cap manera que la llengua catalana a la Unió Europea no té reconeixement oficial i que, per tant, no pot ser utilitzada com la resta de llengües, moltes d'elles amb menys parlants. Vostè mateixa, com a delegada de la Generalitat, no la fa servir (i no ho podria fer) en adreçar-se als diversos organismes oficials de la UE ni tampoc rep contestes d'aquests en la llengua pròpia del país i de la institució que vostè representa. De la precarietat del reconeixement del català per part d'Europa, n'és exemple el fet que el web del Parlament Europeu hagi estat traduït, de manera voluntària i clandestina, per un informàtic lleidatà. Paradoxalment, aquest ciutadà ha estat assetjat pels responsables del Parlament Europeu, sense trobar, per exemple, ni tan sols la complicitat de la delegació que vostè dirigeix. Tampoc el projecte de "Constitució" europea no reconeixia la llengua catalana, motiu per al qual molts catalans no vam votar-hi a favor.
Així mateix, vostè ha expressat que "seria molt trist que Catalunya es convertís en el típic cas particular empipador a Brussel·les". En realitat, el que és trist és que, com a nació que som, no se'ns permeti expressar-nos al món en igualtat de condicions que les altres nacions. Per tant, és una iniciativa constructiva i noble que uns milers de catalans es manifestin pacíficament a favor dels seus drets. També trobo trist que una alta representant del meu Govern consideri "empipador" que uns ciutadadans del seu país facin ús del dret democràtic de lliure manifestació. Les institucions europees no van sobrades de legitimitat democràtica i, en uns moments com els actuals, seria un encert que aquestes mateixes institucions i també la delegació que vostè dirigeix incentivés la participació de la ciutadania en aquesta o en altres iniciatives.
Finalment, li he de confessar que desconec quins són els resultats de la feina que vostè fa a Brussel·les, però em produeix una gran inquietud que qui ens representa davant la Unió Europea es posicioni amb aquesta contundència en contra d'una iniciativa cívica i democràtica que emana del poble al qual vostè serveix. Per això, segurament, hi anirem també per desmentir-la a vostè i perquè la Generalitat de Catalunya no tingui mai més un representant a Brussel·les que s'expressi públicament contra aquells que defensen la nostra terra, en lloc d'ajudar-los a fer-ho.
M'imagino que no hi va ser el dia 7 de març, però, tot recordant quina és la nació per a la qual treballa, li desitjo molts encerts en la seva gestió a Brussel·les i li demano que concentri els seus esforços en el treball en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada