psc en minúscules

“Perfecte, m’ha sortit rodó” devia pensar el President José Montilla després del discurs institucional post-sentència del TC. Gairebé tothom, fins i tot els que no l’han votat ni el votaran mai van considerar que el missatge que havia donat era molt correcte.
Però només unes hores més tard la pol.lèmica estava servida. Què o qui havia estat el desencadenant? Sens dubte una trucada (o més d’una, per ser més exactes) des-de la Moncloa. El telèfon vermell del Palau de la Generalitat treia fum. I en molt poca estona el nostre President va tornar a cedir i amb ell el PSC i amb ells, una part important de la societat catalana.
Està doncs molt clar quin és el lema que el President Montilla no pot assumir: “nosaltres decidim”. Primer perquè com demostren les trucades, el PSC no decideix i segon perquè l’aparell del partit ha preferit no afrontar la realitat i donar la culpa els organitzadors de la manifestació, que no pas molestar el PSOE.
Arribats a aquest punt i tenint en compte que tota la societat catalana, excepte la que representen els partits polítics anti-catalans PP i Ciudadanos es posarà al darrera dels dos lemes per tots coneguts, caldria recordar el nostre President que ha tornat a entrar en contradicció amb el que va dir de “primer Catalunya i després el PSOE”. Malauradament una vegada més ha prioritzat els interessos del PSOE.
En qualsevol cas, estic segur que el sentit de responsabilitat dels catalans farà que la manifestació d’aquest dissabte sigui un èxit de participació cívica exemplar.

Proliferació d’anuncis en castellà als mitjans públics de Catalunya

Em sorprèn la continua proliferació d’anuncis en castellà als mitjans públics de Catalunya tot i que la CCMA, mitjançant la Carta de Principis per a l’Actuació dels Mitjans de Comunicació, i amb la voluntat de contribuir a la normalització lingüística en l’àmbit de la publicitat, indica que la llengua preferentment emprada en la publicitat serà la catalana, fins i tot facilitant la traducció i el doblatge dels anuncis produïts en un altra llengua.

Es veu que no n’hi ha prou que, amb els diners de tots els catalans paguem la traducció i el doblatge dels anuncis fets en castellà. Tampoc n’hi ha prou que tots aquests anuncis en castellà també s’emetin a la resta de cadenes, que no ho oblidem, són la immensa majoria.

La conclusió que en trec de tot plegat és clara: Aquestes empreses estan practicant el fonamentalisme lingüístic. És a dir, quan una empresa, tot i sortir-li de franc i saber que el seu anunci sortirà en un mitjà que només emet en català, segueix volent emetre l’anunci en castellà, demostra una ideologia de poc respecte per la nostra cultura mil.lenària.

Finalment cal recordar que amb la sentència del Tribunal Constitucional això encara anirà a pitjor.