Utilitzant la terminologia del Sr. Ferran Mascarell en el seu article del passat dimarts 23, crec que les diferents conclusions a les que vol arribar, sense aconseguir-ho, són força agosarades.
Que l’independentisme a Catalunya segueix pujant, difícilment ho pot negar ningú. I això que la realitat és crua, ja que els mitjans econòmics són mínims i encara no s’ha iniciat cap consulta popular ni per descomptat cap referèndum. Tot i això, que el 35% de la població es declari favorable a la independència es pot considerar un miracle. Per tant qualsevol pronòstic, com el que el Sr. Mascarell fa, és fer volar coloms.
A més els seus raonaments han estat contestats amb tota mena de dades per diferents sectors independentistes i per tant les seves valoracions no deixen d’apel.lar als tòpics habituals, que no aporten rés de nou. La indefinició del PSC, en termes de país, no te rés a envejar d’altres que ell critica dels partits nacionalistes catalans. La seva proposta per una nova estratègia catalanista s’enfronta amb la realitat d’actuació del seu partit que sempre tria l’opció PSOE abans que la defensa de Catalunya.
I el que és més xocant és que faci preguntes als diferents sectors independentistes, quan potser les hauria de fer als no independentistes i que podrien resumir-se en una: Com és que l’Estat espanyol i per extensió la majoria dels seus ciutadans segueixen en permanent conflicte amb tot el que es faci a Catalunya? Si us plau Sr. Mascarell digui’m alguna avantatge de seguir a Espanya, llevat es clar dels tòpics que com ja li he comentat ja fa temps han estat àmpliament superats. Per tant Sr. Mascarell, menys retòrica i més fets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada