Des-de fa un temps tinc ganes de donar la meva opinió respecte a les esporàdiques intervencions als mitjans de comunicació de l’ex-president de la Generalitat el Sr. Jordi Pujol perquè penso que, tot i l’opinió general favorable de la majoria d’aquests mitjans, no està gens encertat en algunes de les seves reflexions.
Per exemple ens diu que la relació entre Catalunya i Espanya està pitjor que mai. Si busquem a les hemeroteques de les darreres dècades el que veurem precisament és que aquesta relació sempre ha estat la mateixa i a més tendeix a repetir-se en el temps sense una solució a la vista.
Un altra punt és la continua justificació del que Catalunya fa o deixa de fer, fent el que s’en diu “pedagogia”. Francament, aquesta suposada pedagogia vers Espanya ha demostrat que no porta enlloc, quan la majoria dels seus receptors estan mediatitzats pel seu entorn i només tenen una visió de Catalunya a base de flashos llençats per mitjans de comunicació d’àmbit espanyol i subordinats a forts grups empresarials estatals.
En aquest sentit, sí estic d’acord, en que tant Felipe González com José María Aznar i José Luis R. Zapatero només se’n recorden (i negocien) amb Catalunya quan ens necessiten. I possiblement vostè em contestarà que això és la política. I sí, té raó, però només poder negociar en aquestes condicions penso que no surt a compte ni a curt ni a llarg plaç.
No entro evidentment en el seu pensament polític de que Catalunya ha d’estar dins d’Espanya, però sí voldria puntualitzar que precisament el que necessita en primer lloc Catalunya és una classe política independent. I quan dic independent vull dir que no sigui psicològica ni econòmicament depenent del que diu o fa l’Estat Espanyol. I això els segles d’història ens demostren que no es pot aconseguir dins l’Estat Espanyol.
El que sí voldria preguntar-li Sr. Pujol és: quina és la part positiva d’estar dins l’Estat espanyol? No la sé veure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada