Ja tenim els resultats de les eleccions a la Presidència del Barça, amb un èxit apaivagador d’en Sandro Rosell.
És curiós que abans de les votacions tothom preguntava a qualsevol soci del Barça a qui pensava votar. A mi també em van fer aquesta pregunta molts amics, familiars i coneguts, possiblement perquè per comptes de parlar del temps que està fent, preguntar a qui votaràs sembla un exercici d’això mateix: Parlar per parlar, però sabent que no discutirem per rés important. Tots els que hem entrat en aquest joc teníem les nostres preferències, però en general ningú tenia una gran animadversió per cap candidat i això sí, en el que tothom coincidia era en reclamar un nivell més alt en els debats televisius. Però això de banda, el que ahir guanyés un o altre candidat no crec que hagués tret el son a gairebé ningú.
Per tant, la conclusió més important d’aquestes eleccions és que ha guanyat el candidat que portava més temps creient i treballant en el seu projecte i sense dependre de ningú més. I ara només cal que els èxits indiscutibles assolits a l’etapa de Jan Laporta tinguin la continuïtat que tots els barcelonistes i la majoria de catalans desitgem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada