Sud-àfrica 2010: política i esport

El Mundial de Sud-àfrica 2010 ja ha començat i un vegada més Catalunya es quedarà fora mirant per l’escletxa d’una porta que sembla que no s’obre mai. No és un problema esportiu, ja que nivell en tenim per ser-hi. És un problema exclusivament polític.
I certament és curiós que aquest sigui el problema ja que llegint, escoltant i veient qualsevol mitjà de comunicació espanyol resulta que tots coincideixen en que mai s’ha de barrejar esport i política. I jo em pregunto: es pot ser més pervers i a l’hora cínic? Ara resulta que els que onegen banderes i símbols espanyols als quatre vents ho fan amb l’innocència dels infants i de política no hi entenen un borrall! Ells no barregen esport i política, no! Doncs, amb tots el respectes, ho sento però jo, que no hi entenc gaire de política, però sí una mica de nacionalisme i nacionalistes, per haver-los patit des-de que vaig néixer, puc afirmar sense por a equivocar-me que l’arrel primària de la putrefacció de la política a l’estat espanyol és precisament el nacionalisme espanyol. I malauradament la següent conclusió és també molt simple: Política i esport han anat, segueixen anant i aniran sempre de la mà. Tant si ens agrada com si no. Tant si hi estem d’acord com si no. Per tant, deixem-nos de frases buides i acceptem la realitat: la política de l’estat espanyol no ens permet competir internacionalment i si volem fer-ho només tenim un camí: la independència. Espanya mai ens permetrà tenir una selecció pròpia que competeixi contra ells.
Jo amics meus, tot plegat em sembla un dejà vu que es va repetint periòdicament i per tant a tots els que ara també ens volen vendre, un cop més, el producte espanyol dient-nos que la selecció espanyola està representada majoritàriament pels jugadors del Barça perquè aixi ens sentim representats per ells, ens volen confondre i alhora enganyar. Al meu parer, l’única representació que qualsevol català pot acceptar és la de la selecció catalana. Això ho entenen a tot el món, excepte a l’estat espanyol, que només té una visió unitària. Per tant amics, la paciència se m’ha exhaurit i qui em pregunti a partir d’avui pel mundial de futbol i la selecció d’Espanya li diré que no m’interessa gens ni mica: Jo no barrejo la política i l’esport.