Amb la perspectiva que em donen els 35 anys transcorreguts des-de la mort del dictador, hi ha una evidència que em resulta molt clara i és la de que els interessos de l’estat espanyol i de Catalunya són clarament incompatibles.
Si el segle XX Madrid i Barcelona es repartien els poders polítics i econòmics amb un pacte no escrit, els darrers anys aquesta situació s’ha capgirat i la capital de l’estat s’ha convertit en un gran aspirador que ens ha portat a una situació insostenible a tots els nivells i que s’agreuja més cada dia per la manca de decisió dels polítics catalans, la majoria del quals només pensen en el curt termini i amb els interessos del seu partit.
Aquesta situació es fa més evident en una situació de crisi econòmica com l’actual, ja que el govern central només té com a prioritats salvar la gran banca i potenciar l’obra pública per ajudar les grans constructores. Però el model econòmic català, basat en la petita i mitjana empresa segueix sent la darrera prioritat i per tant l’espoli fiscal que patim, el mal finançament que va acceptar el tripartit i el dèficit d’infraestructures, sigui quin sigui el govern que governi al Palau de la Generalitat fa que cada dia més i més catalans tinguin clar que l’Estat propi és el pas que cal donar per la nostra recuperació nacional. Ens hi juguem el nostre futur i el dels nostres fills. De debò.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada